Els Òscars, els grans premis del món del cinema

La matinada de diumenge, a hora catalana, es va celebrar la 85ª edició dels Òscars. De nou la gala va tenir lloc al Teatre Kodak de Los Angeles.

Un dels moments àlgids de la nit va ser quan des de la Casa Blanca, la primera dama dels Estats Units, Michelle Obama, va anunciar el nom de la pel·lícula guanyadora, "Argo", de l'actor i director americà, Ben Affleck. 

Michelle Obama, anunciant el film guanyador

Durant la vetllada, es va poder gaudir de l'actuació musical de la cantant londinenca, Adele, qui interpretava "Skyfall", premi a la millor cançó. També hi va haver espai per recordar la gala del 2003, quan el musical "Chicago" va guanyar l'Òscar a la millor pel·lícula, amb l'actuació de l'actriu i cantant, Catherine Zeta-Jones, que va tornar a posar-se a la pell de Velma Kelly per interpretar "All that jazz".

Els guanyadors Lewis, Lawrence, Hathaway i Waltz 

Platea plena al Teatre Kodak

I finalment va decantar-se cap a l'actor Daniel Day-Lewis

Catherine Jeta-Jones durant la seva actuació

A continuació, els Òscars 2013 : 

- Millor pel·lícula : "Argo"

- Millor director : Ang Lee per "La vida de Pi"

- Millor actriu : Jennifer Lawrence per "El costat bo de les coses"

- Millor actor : Daniel Day-Lewis per "Lincoln"

- Millor actriu secundària : Anne Hathaway per "Els miserables"

- Millor actor secundari : Christoph Waltz per "Django desencadenat"

- Millor pel·lícula d'animació : "Brave"

- Pel·lícula estrangera : "Amor" (Àustria)

- Direcció artística : Rick Carter i Jim Erickson per "Lincoln"

- Millor fotografia : Claudio Miranda per "La vida pe Pi" 

- Millor muntatge : William Goldenberg per "Argo"

- Millor guió original : "Django desencadenat" de Quentin Tarantino

- Millor guió adaptat : "Argo" de Chris Terrio

- Millor vestuari : Jacqueline Durran per "Anna Karenina" 

- Millor documental : "Searching for Sugar Man"

- Millor perruqueria i maquillatge : Lisa Westcott i Julie Dartnell per "Els miserables"

- Millor banda sonora original : Mychael Danna per "La vida de Pi"

- Millor cançó original : "Skyfall" de Skyfall per Adele 

- Millors efectes visuals : B. Westenhofer, G. Rocheron, E. De Boer i D. Elliott per "La vida de Pi"

- Millor muntatge de so : Paul N.J Ottosson per "La nit més fosca". 

Les pel·lícules nominades dels Òscars 2013

                                                                                  

Catherine Jeta-Jones a la pell de Velma Kelly

A veure per a qui seran els Òscars 2014. Paciència. No cal córrer.       

    

"Sau, de les Tallades a la glòria", el documental del grup des del 1987 al 1994

Sau en directe durant la gira del "Junts de nou per primer cop"

Sau, 1987-1999

El cap de setmana passat el diari "La Vanguardia", posava a la nostra disposició el pack de Sau "de les Tallades a la glòria, la cronologia els dies de cada (elaborada per l'ex-mànager de Sau, Joan Capdevila) i el concert número 100 realitzat a Cubelles el 10 d'agost del 1991, durant la gira del tercer treball "Quina nit".

Com a seguidor d'aquest gran grup, us recomano el present documental d'una part de la història del grup, en el que podreu gaudir d'imatges inèdites, de les opinions dels músics que havien format part del grup, com dels mànagers, i dels responsables de les discogràfiques per les que havien militat.  

En el documental, queda palès que el Pep i el Carles tenien química, i eren capaços de saber transmetre-la a dalt i a baix dels escenaris. L'home de la boira (Pep Sala) era qui feia els vestits a mida al dandi rocker (Carles Sabater). 

Per mi Sau, sempre serà el millor grup del mal anomenat "Rock Català". Per què bona part dels catalans sempre han considerat (i consideren) que la música en català, pel simple fet de ser en català, és de segona categoria?.      

El fatídic 13 de febrer de 1999, era el dia que iniciaven la nova gira "XII" per commemorar els dotze anys d'història del grup. Un cop acabat el concert, el Carles Sabater, va patir una aturada càrdio-respiratòria.

S'entén que per tots aquells que d'alguna manera o altre ens apreciàvem el Carles, el 13 de febrer, hagi passat a ser un dia maleït.  

Dies després, el compositor i guitarrista de Sau, Pep Sala, va decidir posar el punt i final de Sau. 

Si classifiquem els grups musicals per carpetes, està claríssim que Sau estaria a aquella carpeta on hi posaríem els grans grups que "composen grans cançons". Bona prova d'això, en són cançons com : "No volíem fer-nos grans", "A prop del mar", "Tothom vol el que no té", "La cançó de la noia de l'altre cantó del bar", "Fa molt temps que no sé res de tu", "Records d'Irlanda", "Els dies de cada dia", "Envia'm un àngel", "Si un dia he de tornar", "Nits de tandoori", "Pertànyer a algun lloc", "En nom de la llibertat", "Els temps estan canviant", "Cercles", i com no, l'emblemàtica, "Boig per tu". 

Personalment crec que el millor treball de Sau, és el "Junts de nou per primer cop" (EMI, 1994), per dos motius molt clars, primer perquè el grup es trobava en la seva maduresa musical; i en segon lloc, perquè  estaven en el seu punt més àlgid de la seva carrera.

Un bon exemple de la maduresa del grup dalt de l'escenari, en són aquests dos vídeos corresponents al concert de fi de gira del "Set" al Palau d'Esports de Barcelona l'any 1996. 

Medley Sau al Palau d'Esports 1996

"Els dies de cada dia" al mateix Palau d'Esports

  

"Els suïssos volen restringir l'entrada al seu país"

La consellera federal suïssa Simonetta Sommaruga durant la seva compareixença a Berna

Dimecres passat el govern suís es va pronunciar a favor d'aplicar escrupulosament les clàusules restrictives que figuren en els acords establerts entre aquest país alpí i la resta de països de la Unió europea. D'aquesta manera, quedarà restringit el nombre de permisos de treball per a un any. 

Fa uns mesos el govern va aplicar noves mesures per controlar l'entrada d'immigrants procedents de vuit països de la Unió Europea (UE) : Estònia, Lituània, Letònia, Hongria, Polònia, Eslovàquia, Eslovènia i la República Txeca. 

I a partir de l'1 de maig, es farà extensiu als ciutadans procedents d'Espanya, Itàlia i Portugal, que d'aquesta manera, passaran a ser considerats com a immigrants "de segona". 

Duent a terme aquestes mesures, els suïssos activen la clàusula de salvaguarda inclosa en l'acord de lliure circulació firmat amb Brussel·les el 2002, que estableix la possibilitat de recórrer a aquesta clàusula quan hi hagi un increment del 10% en el nombre de permisos de treball concedits a ciutadans de la UE respecte a la mitjana dels tres anys precedents.

El Consell Federal de la Confederació Helvètica, indicava que aquest percentatge s'ha superat l'últim any i que, per tant, es limitarà a un total de 2.283 els denominats permisos B, o permisos de treball d'un any de duració per a aquests vuit països. En virtut de l'acord de lliure circulació de fa deu anys, Suïssa pot recórrer a aquesta clàusula fins al maig del 2014, i reintroduir unilateralment contingents durant un període limitat.

La consellera federal, Simonetta Sommaruga, ha reconegut que la mesura suscitarà crítiques de la Comissió Europea i interpretacions diferents sobre les condicions per aplicar la salvaguarda, que estarà vigent fins al maig del 2013 i es podrà prorrogar-se un any més. Sommaruga, també ha subratllat que es tracta d'una decisió temporal i que el 2014 hi haurà llibertat total de circulació en territori suís per als ciutadans dels països afectats.

Durant la compareixença, la consellera insistia en aclarir que el govern té clar que els contingents no són la panacea per arreglar els problemes d'immigració, en un país que de moment s'escapa de la greu crisi europea i té una taxa d'atur del 3,2 per cent. Bona part d'aquesta taxa d'atur es concentra al cantó de Ginebra (GE), mentre que hi ha cantons de la part alemanya, i d'altres de rurals que no tenen atur.  

El govern aclaria que l'activació de la salvaguarda no afecta els 53.000 ciutadans de la UE que van obtenir el permís d'estada per a cinc anys el 2011.

Hotels amb encant I : "LeCrans Hotel & Spa*****"

LeCrans Hotel & Spa *****

Chemin du Mont-Blanc 1 Plans Mayens

3963 Crans-Montana (Suïssa)

Tel : + 41 (0)27 486 60 61

info@lecrans.com 

L'Hotel del Mont-Blanc, és una petita pensió familiar respectada a la regió suïssa del Valais. L'edifici, va ser totalment reconstruït sense adulterar la mentalitat del lloc, ni la manera de construir, actualment, ha esdevingut, LeCrans Hôtel & Spa, un espai de pau conreat pel luxe i l'exclusivitat d'aquesta zona dels Alps Suïssos. 

Aquest magnífic hotel, que de ben segur a algú de nosaltres ens agradaria poder-hi passar algun que altre cap de setmana romàntic, té de tot, i quan dic de tot, vull dir de tot. 15 suites/apartaments amb terrassa privada amb vistes als Alps, cada habitació té el seu propi clima i moltes d'elles disposen de llar de foc, de jacuzzi, i de tot una autèntica sala de bany, que com no podia ser d'una altra manera, spa amb cabines de massatge, espai de fitnes, i una piscina interior i exterior. 

Deluxe Suite Alpes

Prestige Suite Rocky Mountains 

Vistes a l'Hotel

A la recepció

Pel que fa referència a la cuina, ens trobem davant d'una gran cuina. La cuina és francesa i contemporània, dotada de productes frescos i de gran qualitat, com acostumen a ser a la Confederació Helvètica. L'Hotel Spa, conté una àmplia carta, un celler i una vinoteca fantàsticament coberta pels grans vins suïssos i internacionals. També disposen de dos restaurants, un primer restaurant "Le Montblanc", per autèntics gourmets, que disposa d'unes vistes de 360º als Alps i d'una carta completíssima on predominen els productes regionals i una elecció vinícola extraordinària de 48 vins blancs i negres. El segon restaurant, "La Table d'Hôtes", amb reserva prèvia, podràs dinar o sopar en una magnífica taula de fusta a la cuina del restaurant, i seràs servit pels pròpis chef's de "Le Crans Hotel & Spa". Quina meravella que un dia a la vida, et pugui servir un gran chef, i t'expliqui de primera mà, com s'elabora el plat en qüestió. Tota una autèntica lliçó gastronòmica.

Restaurant "Le Montblanc"

A la piscina

El sol a la cara

Le Crans cellier

Restaurant Le Montblanc

Le Crans salon

Deluxe Room Oural

Junior Suite Everest

Classic Room SierraNevada

Crans-Montana, es troba a 1500m d'altura sobre el nivell del mar als Alps Bernesos al cantó del Valais, i compta amb vistes sobre la ciutat suïssa de Sierre. Per arribar-hi, es pot agafar un funicular, l'autobús postal de línia, o bé, amb el cotxe particular. 

Crans-Montana

A continuació, un vídeo perquè gaudiu del magnífic "LeCrans Hotel & Spa*****". Un hotel de pel·lícula ubicat al poble suís de Crans-Montana. Aquesta és la primera aportació de l'espai "Hotels amb encant". Properament, us aniré donant a conèixer més hotels idíl·lics. 

Vídeo LeCrans Hotel & Spa*****

Més informació a : www.lecrans.ch 

   MySwitzerland, fem de tot perquè desconnectis del tot.  

    

Del balcó de casa : Els excel·lents "Blaumut", brillen amb el seu primer llarga durada, "El turista"

"Pa amb oli i sal", el seu primer èxit

Manel. Mishima. Anna Roig&L'ombre de Ton Chien. I ara, "Blaumut". 

M'encanta saber que la música en català viu un moment fantàstic, malgrat els temps tan difícils que estem vivint. En l'actualitat, crec que dir allò, tan típic, (d'altra banda) a casa nostra, de que amb català ja no hi ha cap grup que m'agrada, és rotundament fals perquè hi ha una gran varietat d'estils a tenir en compte. 

"Pa amb oli i sal"...entre d'altres espais, ha estat sonant molt al Camp Nou, a les mitges parts dels partits del Barça.  

Blaumut és una formació integrada per Oriol Aymat, Xavi de la Iglesia, Vassil Lambrinov i Manel Pedrós.

Lletres plenes d'imatges, els arranjaments d'instruments clàssics de corda, i el so de diverses andròmines formen l’atmosfera de les seves cançons. 

Vassil Lambrinov i Xavi de la Iglesia varen coincidir cap a l’any 2003. Des d’aquell moment comencen a fer col·laboracions musicals en forma de gravacions casolanes, provant i experimentant amb diverses sonoritats.

L’any 2009 són convidats a tocar en un petit local de Barcelona amb altres músics, i per l’ocasió compten amb el txelista Oriol Aymat, amb qui decideixen preparar/arranjar uns quants temes. La bona resposta per part del públic en aquesta i posteriors actuacions, cap a un gairebé improvisat trio, planteja la possibilitat de donar continuïtat a la formació per al directe de manera estable, sense perdre de vista la seva vessant més curiosa i creativa. 

Tot i això, calia unes gotes de ciència i botons... Manel Pedrós, és l’última i més recent incorporació, i amb qui es tanca el cercle. 

L’any 2011 firmen contracte discogràfic amb Picap, i el setembre del 2012 publiquen el seu primer àlbum que porta per títol “El Turista”.

Les quatre personalitats que conformen Blaumut són tan diferents com els seus orígens musicals però amb un sentit en comú. De la clàssica més acadèmica, a la música intuïtiva. De la part racional, a la més visceral...

Blaumut-"El turista" (Picap, 2012)

Track List :

1- Bicicletes

2- Only you (i el teu xampú)

3- El llimoner

4- Les 7 i quart

5- Islàndia

6- 100ºC

7- El turista

8- Massa tard

9- Esquimals

10- Pa amb oli i sal

11- Paisatge núm.8

12- Octubre

Gaudiu-lo. Més informació a www.blaumut.com 

Fins aviat, amics.

Em fa molt i molt feliç poder veure el Pep Guardiola al Bayern de Münich

Guardiola ab Juli 2013 Trainer des FC Bayern

FCB News 

"Guardiola ab juli 2013 trainer des FC Bayern". Així ho anunciava la televisió oficial del Bayern. Quina alegria!!!. Com a culer, com a Guardiolista, i com a català, em fa molt, molt i molt feliç veure que una persona intel·ligent, amb valors, amb gust i bones maneres, ha pres la millor decisió que crec que podia prendre. 

A Münich a part de viure-hi molt bé, de que els seus fills puguin aprendre alemany (una llengua important a Europa a hores d'ara) hi podrà dur a terme el projecte esportiu que volia. Pep, molts i molts ànims. Tots els culers estem amb tu.

És evident que el Bayern és un gran equip de fútbol, i té una plantilla "feta" de molta qualitat. El club paga 112 milions d'euros de sous per temporada. Una altra dada que encara fa més gran l'equip bavarès, és que tenen 278 milions d'euros estalviats. Sens dubte, són fruit de la serietat i fermesa d'alemanya.  

El President del Bayern de Münich, Uli Hoenes, el Director Gerent, Karl-Heinz Rummenigge, i el Director esportiu, Matthias Sammer, que són grans homes de fútbol, han fitxat el Guardiola per les tres pròximes temporades fins el juliol del 2016 i asseguren que amb la seva incorporació, a part de fer brillar el Bayern, també farà millor el fútbol alemany.

Tan de bo, també, aquests anys del Pep a Baviera, puguin servir per fer més visible Catalunya a Alemanya. Münich és la ciutat alemana amb més qualitat de vida i també, paguen molts impostos. 

Pep, sempre que vinguis a Barcelona amb el Bayern de Münich els culers t'aplaudirem, només faltaria. I sempre recordarem aquestes magnífiques quatre temporades.  

Per cert, si mai tens temps lliure a Münich, aprofita per anar a prendre una autèntica cervesa d'alemanya i un bretzel a la "Hofbräuhaus München", tota una institució a la capital bavaresa. 

Glück herr, Pep.    

      

Columna esportiva I : "Pep, jo de tu fitxaria pel Bayern de Münich"

Pep a la gala de la Pilota d'Or a Zürich

Jo no sóc qui per dir sí el Sr. Josep Guardiola Sala ha de fer camí cap a Münich per dirigir el  Bayern, o bé, agafar el relleu de Sir. Alex Ferguson al United, o els milions d'Abramovitch del Chelsea, o decidir, també, posar rumb cap a Manchester, però aquest cop, prioritzar l'amistat amb Txiqui i Soriano i decantar la bàscula cap al City.

"El Bayern és un gran equip de Champions, té una bona plantilla, i és amant del bon joc i compte amb la "cantera".

És evident que a la vida, ha de ser un mateix qui ha de prendre les seves pròpies decisions. Només faltaria. També és cert que quan un aconsegueix que la seva pràctica professional li surti tan bé com l'hi ha sortit, és de rebut que els grans equips, en el seu cas, s'acabin fixant en ell. 

Si un servidor fos director esportiu d'aquests equips, cosa que ja m'agradaria prou, i no només pel sou que cobren; especialment, m'encantaria el Bayern de Münich, i no tan sols perquè el Bayern és un gran equip de Champions, té una bona plantilla, és amant del bon joc i compte amb la "cantera", sinó també perquè són alemanys i fan molt bé les coses. A part d'això, també s'ha de tenir en compte que a Münich hi ha molt bona qualitat de vida. Per tant, coneixent tots aquests detalls, i maneres de fer, aplicaria la lògica i apostaria clarament pel Pep Guardiola.  

"No dubto ni un instant en què el Bayern de Münich, és un equip en què el Pep s'hi trobaria com a casa, podria dur a terme un projecte esportiu a mig termini i tindria la tranquil·litat de la seva cadira, en el cas que el primer any no guanyés títols. Cosa que no puc dir el mateix dels altres equips per més grans i importants que siguin". 

L'ex tècnic del Barça, és una persona culta amb savoire faire, bones dosis de psicologia, i evidentment, un gran coneixedor del fútbol. Òbviament, un ingredient clau per a una banqueta amb cara i ulls. Si em permeteu l'expressió, i com diuen a les diverses tertúlies radiofòniques esportives catalanes, el mestre Guardiola, és un "malalt" del fútbol.

Per tant, no dubto ni un instant en què el Bayern de Münich, és un equip en què el Pep s'hi trobaria com a casa, podria dur a terme un projecte esportiu a mig termini i tindria la tranquil·litat de la seva cadira, en el cas que el primer any no guanyés títols. Cosa que no puc dir el mateix dels altres equips per més grans i importants que siguin. 

"L'ex tècnic del Barça, és una persona culta amb savoire faire, bones dosis de psicologia, i evidentment, un gran coneixedor del fútbol".

Per què el Bayern no surt massa a les travesses?. Per què juga a la Bundesliga?. Per l'entorn amb Beckenbauer i Rummenigge?. Per què el Bayern no ha guanyat prous Champions?. 

El F·C·Bayern, ha guanyat 4 Copes d'Europa: 1973-74, 1974-75, 1975-76, 2000-01.  

Humilment, no crec que hàgim de fer trampes jugant al solitari, perquè tots sabem que les lligues autòctones no tenen massa futur, i a més llarg o curt termini, tot fa pensar que hi haurà una lliga europea, tipus Champions, però ampliada. Per tant, i tenint més en compte o menys aquesta última dada, quin mal hi hauria en tenir l'honor i el plaer d'entrenar un grandíssim equip d'Europa com el Bayern de Münich.

Com deia en el titular, jo fitxaria pel Bayern de Münich.  

Escut del F·C·B·M